(poema del recull “Viatges, neguits i entusiasmes”)
“…et nous ferons de chaque jour
toute une èternité d’amour…”
Georges Moustaki
Le Métèque
Miro endavant.
Notes de llum
sons d’altres primaveres
s’escampen
per la cambra empolsinada
del record.
Visc l’ara amb l’incertesa
de saber estimar
des de lluny,
El demà el viurem
amb l’il.lusió del retrobament
i un cop tornats
ens llegirem les hores diferents
com novel.les apassionants.
Jordi Torres
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
No hi cap res més
al sac
del teu passat.
Ja no hi pots
afegir més que engrunes,
troçets
de sentiments
esmicolats.
Buida la bossa,
ja és difícil d’encabir-hi res més.
Aprenents com som de la vida
hem d’anar treient
per omplir de nou.
Eterns alumnes
d’hores sense pressa
sabem
que d’estimar ens calen dies,
tota la vida
i que podem suspendre.
BOARDING COMPLETED
(poemadelrecull “Sit back, relax and enjoy the flight”)
Jordi Torres
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
Esborra les idees preconcebudes
heretades
amb censos
i plusvàlues.
Serem final i començament
angle vertebrador
de nous horitzons.
Serem hereus i transmissors
de somnis
i roïneses.
Serem,
per dir-ho planerament
uns joiosos perdedors.
Poema XIV(poema del recull “L’interrogant”)
Jordi Torres
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, 
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t’hagi enganyat,
savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Kavafis
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
De vegades, no parem atenció a les coses, que per habituals no veiem com poden ser d’extraordinàries. Pot ser, per poder admirar-les, les hem de separar del grup i fer les grans, per que la seva força sigui visible.
Els matolls de Neret, poden sobreviure en condicions adverses, aferrats a les roques més de cent anys, malgrat això proporcionen una nota de color als desolats prats alpins.
Nada sucede dos veces…
Nada sucede dos veces 
ni va a suceder, por eso
sin experiencia nacemos,
sin rutina moriremos.
En esta escuela del mundo
ni siendo malos alumnos
repetiremos un año,
un invierno, un verano.
No es el mismo ningún día,
no hay dos noches parecidas,
igual mirada en los ojos,
dos besos que se repitan.
Wislawa Szyborska
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
Ja s’acosta la primavera i és hora de tornar a agafar les pintures, abans però de tornar a omplir papers i papers amb flors, m’he adonat que no li he posat poema a la meva mirada blava, que tant m’ha donat. Per això l’acompanyo d’un bocí dels meus preferits.
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor tendrás amigos.
Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.
Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.
Y siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí como ahora pienso.
José Agustín Goytisolo
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
Ara que tot costa tant i que ens deixem endur per aquest desànim que ens penetra com una boira, ens aïlla i ens amaga les coses que abans reconeixíem amb facilitat, no puc deixar d’agrair les petites llumetes que encenen al meu voltant persones com el Jose o el Toni. Aquesta aquarel·la és una de les meves preferides, intento que en les meves flors s’hi vegi la llum, moviment i fragilitat que jo hi veig, però sobretot la senzillesa. Aquestes no podien estar en millors mans ! Gràcies.
Sèrie : Desfent les Flors – Aquarel·la sobre paper
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
Tinc una debilitat pels francesos i aquesta és una mostra del per què, és una petita perla. El recomano per llegir i regalar. ” Cada dia t’empeny cap el següent sense que sàpigues habitar-lo veritablement” . He de llegir més llibres d’aquest autor. Aquest és una delícia!
Arxivat a Llegim | Leave a Comment »
És a punt d’acabar l’exposició del Mercat de l’art de Sabadell, i per tant aviat acabaran també les meves vacances pictòriques, he aprofitat els mesos de l’exposició per reposar una mica, però aviat caldrà tornar a començar, de moment una mostra del que hi he portat :
La mirada blava
Casteller
Un munt de pomes
Mme. Staechelin
Arxivat a Pintura | Leave a Comment »
L’he llegit sense parar i ha valgut la pena!
I què té de bo? Tot el que diu el Miquel Adam en el seu bloc.
A mi que m’ha agradat: el català ebrenc, que em recorda tant al meu urgellenc. Les angoixes, problemes, il·lusions de l’adolescència de la protagonista (és com si hagués anat a sopar amb alguna amiga recordant velles anècdotes), la vida de poble, estudiar la carrera a Barcelona, el tic-tac, tic-tac, les relacions intergeneracionals, les tafaneries (i el meu poble és molt més petit), les velles relacions no acabades o mig-acabades. Els accidents de trànsit i catàstrofes naturals, que tant ens van marcar, lligat amb la pèrdua de persones estimades, i el creixement personal que suposen. La reivindicació de la vida al camp.
Té moments molt tristos i moments que no et pots aguantar la riallada, escrita amb una ironia finíssima i molt sentit de l’humor!
(Això sí, he hagut de llegir el final dues vegades) – Un llibre preciós!
Arxivat a Llegim | 1 Comment »
Colors 