Feeds:
Entrades
Comentaris

(poema del recull “Viatges, neguits i entusiasmes”)

“…et nous ferons de chaque jour

toute une èternité d’amour…”

Georges Moustaki

Le Métèque

Miro endavant.

                                   Notes de llum

sons d’altres primaveres

s’escampen

                                   per la cambra empolsinada

      del record.

Visc l’ara amb l’incertesa

de saber estimar

                                   des de lluny,

El demà el viurem

amb l’il.lusió del retrobament

i un cop tornats

                                   ens llegirem les hores diferents

                         com novel.les apassionants.

Jordi Torres

No hi cap res més

al sac

                                   del teu passat.

                                   Ja no hi pots

afegir més que engrunes,

                                               troçets

de sentiments

esmicolats.

                                   Buida la bossa,

ja és difícil d’encabir-hi res més.

Aprenents com som de la vida

hem d’anar treient

                                   per omplir de nou.

Eterns alumnes

d’hores sense pressa

                                               sabem

que d’estimar ens calen dies,

tota la vida

                        i que podem suspendre.

BOARDING COMPLETED

(poemadelrecull “Sit back, relax and enjoy the flight”)

Jordi Torres

Vermell

Esborra les idees preconcebudes

heretades

                                   amb censos

                                   i plusvàlues.

Serem final i començament

angle vertebrador

                                   de nous horitzons.

Serem hereus i transmissors

de somnis

                                   i roïneses.

Serem,

                        per dir-ho planerament

uns joiosos perdedors.

Poema  XIV(poema del recull “L’interrogant”)

Jordi Torres

El viatge

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,  has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.

Itaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t’hagi enganyat,
savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Kavafis

Neret

De vegades,  no parem atenció a les coses, que per habituals no veiem com poden ser d’extraordinàries.  Pot ser, per poder admirar-les, les hem de separar del grup i fer les grans, per que la seva força sigui visible.

Els matolls de Neret, poden sobreviure en condicions adverses, aferrats a les roques més de cent anys, malgrat això proporcionen una nota de color als desolats prats alpins.

Nada sucede dos veces…

Nada sucede dos veces 
ni va a suceder, por eso
sin experiencia nacemos,
sin rutina moriremos.

En esta escuela del mundo
ni siendo malos alumnos
repetiremos un año,
un invierno, un verano.

No es el mismo ningún día,
no hay dos noches parecidas,
igual mirada en los ojos,
dos besos que se repitan.

Wislawa Szyborska

LA MIRADA BLAVA

Ja s’acosta la primavera i és hora de tornar a agafar les pintures, abans però de tornar a omplir papers i papers amb flors, m’he adonat que no li he posat poema a la meva mirada blava, que tant m’ha donat. Per això l’acompanyo d’un bocí dels meus preferits.

 

Nunca te entregues ni te apartes

junto al camino nunca digas

no puedo más y aquí me quedo.

 

La vida es bella ya verás

como a pesar de los pesares

tendrás amor tendrás amigos.

 

Por lo demás no hay elección

y este mundo tal como es

será todo tu patrimonio.

 

Perdóname no sé decirte

nada más pero tú comprende

que yo aún estoy en el camino.

 

Y siempre acuérdate

de lo que un día yo escribí

pensando en tí como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo

La dansa

Ara que tot costa tant i que ens deixem endur per aquest desànim que ens penetra com una boira, ens aïlla i ens amaga les coses que abans reconeixíem amb facilitat, no puc deixar d’agrair les petites llumetes que encenen al meu voltant persones com el Jose o el Toni. Aquesta aquarel·la és una de les meves preferides, intento que en les meves  flors s’hi vegi la llum, moviment i fragilitat que jo hi veig, però sobretot la senzillesa. Aquestes no podien estar en millors mans ! Gràcies.

Sèrie :   Desfent les Flors –  Aquarel·la sobre paper